1. Els cerdans solen conèixer, en general, molt menys el seu patrimoni que la gent que ve de fora, els quals, en teoria, vénen atrets per aquest patrimoni, sigui natural o de qualsevol altre tipus.
2. Pel general, els cerdans no s’acaben de creure que el seu patrimoni sigui prou important i no el valoren especialment, tot i que hi ha algunes honroses excepcions. El món cultural i patrimonial sol ser cosa relativament marginal. Tots els sectors han de contribuir a la difusió del patrimoni: els pares, l’escola, els polítics, les associacions…
3. Al medi natural se li apliquen, tot sovint, dues polítiques oposades i extremes: en ocasions la protecció és tan gran que el medi esdevé impenetrable i no s’hi poden realitzar cap tipus d’activitats i en altres ocasions no existeix cap protecció i allò acaba essent un campi-qui-pugui.
4. El medi natural no sol ser un ham turístic. Una altra cosa és el paisatge, que sí que es ven com a reclam per atraure turistes. Però el medi natural en si mateix -la flora, la fauna, etc- solen ser poc coneguts i poc valorats pels cerdans.
5. La llengua cerdana possiblement acabarà essent absorbida per les formes estàndard de la llengua catalana.
6. L’explotació racional del patrimoni natural, arquitectònic i etnològic de la Cerdanya pot esdevenir -ha d’esdevenir- una alternativa a mig i llarg termini de l’actual model econòmic basat únicament en la construcció.
7. Calen més hotels i menys segones residències. Els hotels atreuen turistes, mentre que la major part de les segones residències atreuen visitants ocasionals, que no es poden considerar strictu senso com a turistes.
8. Hi va haver disparitat de valoracions sobre el futur del patrimoni: des dels que creien que aquest s’anirà degradant i perdent, fins els que opinaven que s’acabaria per regular i protegir molt més que a l’actualitat.
Etiquetes de comentaris: Comarca